He somniat que volava, que viatjava A UN MON NOU.
També he somniat que coneixia tot el mon, llocs que no se veuen tots els dies!Peró en el somni jo me deprimia, però no s'avie perquè...Perquè seria?, perquè estava deprimida?
Tots els matins l'intente recordar, l'intente amb totes les meues forces , però mai puc...Això em pose furiosa, furiosa el no tindre la meua consciencia tranquil·la.
Hui me he alçat, i me he recordat!, he recordat el meu somni, he recordat perquè em deprimia...Era un record, un trist record...un record que creia oblidat per sempre, però per lo que se veu, no era així.
Un record de quan era més menuda...De quan tenia 5 anys, un dia va destruir casi tota la meua felicitat, la felicitat que havia guardat des de que vaig nàixer... Aquell record, el del dia en que els meus pares moren a un accident de cotxe, tenia tantes ganes d'avidar-lo aquell record que lo vaig aconseguir...
Per desgracia, jo vaig ser la única persona que va sobreviure a aquell accident...La ÚNICA...eixa paraula, passege per la meua ment...I ara se que era veritat...
lunes, 28 de mayo de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario